![[imatge del cap d'un GNU (nyu)]](/graphics/gnu-head-sm.jpg)
[ Anglès | Castellà
| Català ]
Els partidaris del programari propietari el justifiquen en arguments com: ``el programari lliure és una bella utopia, però tots sabem que només amb els sistemes de tipus propietari es poden produir resultats fiables. Una colla d'aficionats no poden ser capaços de fer productes fiables"
L'evidència empírica però està en desacord amb aquesta afirmació. Diversos tests científics, descrits més avall, han conclòs que el programari GNU sol ser més fiable que el programari propietari equivalent.
Això no hauria de ser cap sorpresa: hi ha bones raons per a la
alta fiabilitat del programari GNU i bones raons per a esperar que el programari
lliure sigui normalment (tot i que no sempre) d'alta fiabilitat.
Aquests investigadors concloeren que els sistemes Unix comercials tenien una taxa d'error que anava del 15 al 43%, mentre que la taxa d'error per a un GNU era del 7%.
Miller afegí també: "els tres sistemes comercials que vam comparar el 1990 i el 1995 havien millorat substancialment en fiabilitat, però encara tenien percentatges d'error prou signficiant (els programes bàsics GNU/Linux encara eren prou millors que aquelles de sistemes comercials)."
Per a més detalls, vegeu l'article de Barton P. Miller <[email protected]>, David Koski, Cjin Pheow Lee, Vivekananda Maganty, Ravi Murthy, Ajitkumar Natarajan, i Jeff Steid: Fuzz Revisited: A Re-examination of the Reliability of Unix Utilities and Services (postscript 146k).
Una primera raó és el fet de què el programari lliure dóna la possibilitat que tota la comunitat treballi cooperativament per arreglar possibles problemes. Els usuaris no només donen fe dels errors, sinó que també els arreglen i envien les seves propostes d'arranjament. Els usuaris treballen plegats, conversen per correu electrònic, per tal de anar al cor del problema i fer que el programa treballi sense cap tipus d'error.
Una segona raó és el fet de què els desenvolupadors
realment es preocupen de la fiabilitat. Els paquets de programari lliure
no només lluiten comercialment, sinó també lluiten
per a assolir una bona reputació, i un programa que no funciona
com cal no assoleix la popularitat que els desenvolupador desitgen. A més,
un autor que posa a disposició de tothom el codi font està
penjant públicament la seva reputació, i trobarà crítiques
de la comunitat informàtica si els seus programes no són
clars ni estructurats.
Segons el doctor G.W. Wettstein <[email protected]>:
`` l'atenció adequada als nostres pacients de càncer no seria el que és avui sense Linux... Les eines que hem estat capaços d'utilitzar a partir dels canals de programari lliure ens han permes d'escriure i desenvolupar aplicacions innovadores que... no existirien al món comercial.''
Torna a la pàgina principal del GNU.
Envieu si us plau les vostres preguntes i comentaris sobre la FSF i la GNU a l'adreça [email protected]. També hi ha altres vies de contactar amb la FSF.
Envieu si us plau els vostres comentaris d'aquestes pàgines web a l'adreça [email protected]. Per altres qüestions, envieu-los a l'adreça [email protected].
Copyright (C) 1997, 1998, 1999 Free Software Foundation, Inc., 59 Temple Place - Suite 330, Boston, MA 02111, USA
La còpia i distribució literals d'aquest article està autoritzada en qualsevol medi, sempre que aquesta nota sigui visible.
Darrera actualització:11 Oct 2000 sub